Gent Ràndom

Encetem cinquena temporada amb un monogràfic de Vicent Andrés Estellés. Enguany, que es commemora el centenari del seu naixement, no podíem deixar passar l'oportunitat de convidar dues de les persones que més saben de l'obra del de Burjassot: Irene Mira Navarro i Aina Monferrer Palmer. Amb elles, xarrem sobre la importància de seguir reivindicant-lo, sobre la seua idea de pàtria (en majúscules i en minúscules), l'erotisme i moltes altres qüestions. Ens hi acompanyeu?

Gent Ràndom s’acaba. En dediquem l’últim capítol a la casa iho fem acompanyades de Marc Fuster del CDR de la Safor i MariaMartínez del Sindicat de Llogateres de València que, des de lesseues perspectives, ens ajuden a entendre la problemàtica del’habitatge que travessa tant les ciutats com els pobles alhora queens proposen diverses maneres de fer-hi front. Comptem també amb laintervenció de Marta Fuster, autora del documental «Les casesbuides» que aborda precisament la qüestió de l’habitatge a leszones rurals de les Comarques Centrals valencianes. Parlem de la casa com a espailiterari des de tres perspectives: la casa com a refugi, com a espaid’intimitat i quotidianitat; la casa com a abocador de la memòriai la casa com a punt de conflicte social. Tot açò a partir d’unpoti-poti literari per abordar aquesta qüestió des de diferentsgèneres, veus i registres: - «Conjugació en primerapersona» de Carmelina Sánchez-Cutillas (part de la seua obracompleta editada per l'AVL) - «Casa plena» de VerónicaPérez Lloret…

Abans de tancar del tot la paraeta de Gent Ràndom, tornem a Ràdio Godella per conversar amb Magda Simó sobre les fugides, el tabú de ser una mala mare, la frustració de les vides adultes, les infidelitats i molt més, tot a partir de la seua novel·la «És Naufragi» (Drassana), guardonada amb el Premi Lletraferit de novel·la 2024.

Rebem als micros de Gent Ràndom l’escriptora i militant RoserVernet, vinguda des del Priorat, autora del llibre «Lo mig del món» (Club Editor) i ànima del Centre Quim Soler. Xarrem amb ella sobre la relació que guardem amb els paisatges, de l'aigua com a tresor, de les zones de sacrifici i la transició energètica, de les paraules que ens construeixen i dels dialectes que mereixen ser escrits. Del que significa marxar i tornar. De la memòria com a tresor i com a llast. I de si les cases que habitem ens fan, o si som nosaltres qui les fem a elles. Aquest programa va ser gravat en directe, en plena vaga docent, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, al cor de València, gràcies a la col·laboració de la Llibreria Fanset i a l'habilitat tècnica de Carles Pascual.

Tornen Quim Ruiz i Empar Puerto parlant dels afores literaris i dels marges vitals i es pregunten: són la violència i la ràbia inherents a aquests marges? Aquest episodi sona a descampat, drogues i blocs de protecció oficial, a desclassament i vergonya de classe i també a precarietat laboral, marginalitat però també a revenja. Des de l'extraradi anem a les illes més allunyades de la nostra geografia i des dels barris perifèrics agafem el ferrocarril per veure com encaixa la veu obrera en la cultura hegemònica. Caps rebentats, molta coca, Seats León tunejats, latineo i trap. Però també molt d'amor, Madonna, Cindy Lauper i molta reflexió sobre les relacions personals i la condició humana. A més inaugurem secció amb els Pensaments Intrusius de Lourdes Frasquet i analitzem amb Ángela Martínez el concepte dels escriptors impossibles, és a dir, aquells escriptors que no estaven destinats a ser-ho per la seua procedència. En tot aquest viatge ens acompanyen les novel·les de Revancha de Kiko Amat; Al final siempre…

Com s’estimen les persones grans? Amb la vellesa desapareix el desig? Què pot rondar pel cap d’un home gran de camp quan veu patir la seua dona? Per què encara ens sorprén veure per escrit la parla dels pobles (i dels pobres)? Ens plantegem tots aquests interrogants arran de la lectura de «Marcelino. Decires de un hombre» (Pepitas i Los aciertos), l’última novel·la de Bibiana Collado Cabrera, un exercici de ficció literària potentíssim i carregat de bellesa i tendresa, on lírica i oralitat es troben per construir la veu d’un home bo. Parlem també de l’esclafit que s’ha produït en les últimes dues dècades arran de la publicació de «Un estallido: Antología de la poesía española 2020-2025» (Cátedra), a càrrec de Raúl Molina Gil i Álvaro López Fernández. Podeu escoltar tot açò en l’episodi, esperem que gaudiu de la conversa tant com nosaltres ho vam fer mantenint-la.

Com es construeix una veu narrativa? En què es fonamenten els relats literaris que ens poden explicar humanament i col·lectiva? Desgranem aquestes qüestions i moltes altres amb Carles Fenollosa a propòsit de la seua última novel·la «Guerra, victòria, demà», editada per Drassana. El llibre aborda la vida de Jesús Martorell, atravessada pels fets històrics del convuls segle XX, i ens serveix d'excusa per parlar de valencianisme, de memòria, de qüestions humanes com la soledat, el desencant i, per descomptat, de Literatura. Ens hi acompanyeu?

Anem molt al teatre? Només ho fan les persones que viuen a les grans ciutats? Als pobles n'aplega una programació diversa? En llegim, de teatre? En aquest programa, ens apropem a un gènere literari que massa sovint oblidem de la mà de Clàudia Serra, una de les veus més interessants i potents de la dramatúrgia actual en català. Ho fem a partir de les seues dues obres més recents: "Una carretera sense arbres" i "Un estiu", ambdues editades per Sembra. Ens hi acompanyeu? 🎭

Existeix realment una "alta literatura"? Qui determinaria, doncs, què pertany a eixa categoria o a una de més baixa? En aquest programa intentem tombar els mites que envolten aquesta falsa dicotomia amb intervencions d'Adri Fauro, el col·lectiu Haria, Magda Simó, Ángela Martínez, Bibiana Collado i Marina Reig. Per fer-ho, explorem títols comercials, com la saga "Blackwater" de Michael McDowell (Blackie Books), o fenòmens de vendes recents, com "La península de las casas vacías" de David Uclés (Siruela). Parlem, també, del classisme que s'amaga rere aquests debats i de la condescendència amb què es tracta sovint la classe treballadora quant a qüestions culturals a partir de "Últimas tardes con Teresa" de Juan Marsé. Tanquem el programa preguntant-nos si aquesta classe de debats ens dissuadeixen d'acostar-nos a formats menys habituals amb la novel·la "Gossos dempéus" d'Eduard Olesti (Club editor).

Tanquem temporada a Vilafamés, a la fresca i envoltades d’amigues. En aquest programa, ens posem una miqueta trapelletes i reflexionem al voltant del menjar, de les sobretaules infinites, de cuinar per amor o deixar que et cuinen, dels pecats que són plaers, de la culpa i, per fi, expliquem la teoria de l’hetero de bocadillo gran. Tot això a partir d’obres com “La gola” d’Adrià Pujol Cruells, editat per Fragmenta; la col·lecció “Tastaolletes” de Drassana i “Aliment” de Martí Sales publicat per Club Editor. A més, fem retrospectiva de la segona temporada de Gent Ràndom, caiem en l’exaltació de l’amistat i fem el sorteig d’una gorra amb el nostre logo. Gaudiu del programa i de l’estiu!

Nou programa amb Mario Obrero. Amb ell parlem de llengües, paraules i la memòria que hi contenen. Ho fem a través de "Con e de curcupsín", el seu darrer llibre editat a Anagrama. També hi ha temps a parlar de la seua poesia, en especial del seu poemari "Tiempos mágicos" (La bella Varsovia editors). Disfrute-lo!

En aquest episodi comptem amb la presència de la coneguda traductora Núria Molines Galarza, qui ha traduit desenes de novel·les, poemaris, assaig, còmics... A banda, també és acadèmica i va ser guardonada al 2023 amb el premi de traducció Ángel Crespo. Amb ella parlem de tots els detalls d'aquest ofici tan literari.

Primer programa de Gent Ràndom en el que reflexionem sobre el desig a través de la lectura de "Caliente", de Luna Miguel i "Fils", de Marta Segarra i Ingrid Guardiola.

Comencem la nostra sisena temporada amb un episodi en directe des d'Alfafar, en el marc de la Universitat d'Estiu organitzada per Per l'Horta. En este episodi comptem amb la doctora en literatura comparada Aina Vidal-Pérez per parlar sobre l'ecocrítica, un corrent que analitza la literatura des d'una perspectiva que posa el fòcus en els espais i els conflictes mediambientals que travessen la ficció. Disfruteu-lo!

Gravem, com mana la tradició, un pòdcast a la fresca per tancar temporada, aquesta vegada des de la Plaça Major d'Alfafara (el Comtat) acompanyades pel poeta, rapsoda, actor i dramaturg Ismael Joan Sempere. Justet baix del campanar de l'església del poble i a poqueta nit, conversem amb ell sobre el seu poemari «Venien i se m'enduien» (Bromera) guanyador del Premi València de poesia 2024 i els eixos que el vertebren: les referències al seu poble, l'oralitat, el sexe, la religió o el diàleg amb els clàssics. A més, tenim l'oportunitat de gaudir en directe d'alguns fragments de l'espectacle "Venien i se m’enduien - electrovers", estrenat al festival Poesiaimés, en què l'artista sonor Carles Pascual posa música als versos d'Ismael. Se vos acut una millor benvinguda literària a l'estiu?

Quin paper juguen l'art i la cultura després d'una catàstrofe? N'ha de jugar algun? No resulta banal pensar en poesia en situacions així? Prenem aquest punt de partida per conversar amb la poeta i investigadora Ángela Martínez Fernández i el muralista i il·lustrador Elías Taño. Ho fem des del barri de la Torre de València, una de les zones afectades per la DANA del 29 d'octubre de 2024. Al llarg de la conversa, ens centrem a desgranar «Huracánes en la periferia» (La oveja roja), el primer poemari d'Ángela Martínez. Els seus versos ens duen a parlar de la qüestió de classe, de la malaltia i la mort, de la relació amb la literatura de qui escriu des d'un barri obrer. Coneixerem també la figura dels escriptors impossibles i per què Juan Marsé n'és el paradigma. Tot això i més en «Qué va a ser de nosotras», un programa en directe fet gràcies a l'Associació de Veïns i Veïnes de la Torre-Faitanar, ens hi acompanyeu?

En aquest programa ens proposem transitar els camins de la fe a través de la literatura. Ho fem a partir de dos títols recents: "Últimas tardes con Teresa de Jesús" de Cristina Morales (Anagrama) i "Ocàs i fascinació" d'Eva Baltasar (Club editor) que ens fan reflexionar sobre la relació que guardem actualment amb l'espiritualitat, sobre la mirada amb què ens apropem a les monges escriptores d'altres èpoques i molt més. Ens hi acompanyeu?

Tornem a Ràdio Godella acompanyades per Bibiana Collado Cabrera, una de les autores a qui més ganes teníem de convidar. A partir del seu darrer poemari «Chispitas de carne» (La Bella Varsovia) i de la novel·la «Yeguas exhaustas» (Pepitas de calabaza), sobre la passió dels amors calmats, les violències de classe, la (no) maternitat, sobre ser docent i rockstar literària alhora i molt molt més. Ens acompanyeu en aquesta xarradeta tan gustosa?

Arriba el crossover més esperat! Compartim micros amb Com a cabres, el podcast d'escalada i muntanya realitzat per Eli Grau i Irene Klein. Com no podia ser d'una altra manera, hui toca parlar del vertigen: de la por que sentim als llocs elevats, però també del que sentim al mig de la natura o als canvis vitals. La por al buit i al pas del temps... En definitiva, una bona xarraeta sobre el vertigen en moltes de les seues dimensions.

Arriba ja el nostre tradicional sopar a la fresca per tancar temporada. En aquesta ocasió i des del mas de Quim, parlem de l’amistat. Pot ser l’amistat revolucionària en temps d’individualisme flagrant? Fan mal les amigues? Ens agrada massa fer exaltació de l’amistat? Què passa amb la incomunicació entre amics? Intentem resoldre aquests interrogants, com sempre, a partir del pensament, de la literatura, però també de les nostres pròpies experiències. Comencem amb «La amistad» de Simone Weil, a partir del qual revisem la check-list del que la filòsofa considera que ha de ser una bona amistat; ens endinsem en l’univers dels videojocs amb «Demà, i demà, i demà» de Gabrielle Zevin, el gran súper vendes de què tothom no para de parlar des que va arribar la primavera, que ens conta l’amistat entre Sadie i Sam des que són xiquets fins que es fan grans; per últim, parlem d’amistat masculina a partir de «Los bloques naranjas» de Luis Díaz, editat per Sabina Urraca, un poemari en prosa que explora aquest vincle en…

Gravem este programa en directe des del Centre Instructiu Musical de Benimaclet gràcies a la convidà de Plataforma per la Llengua i la revista digital El Mood, dins del marc del festival Vociferio. Parlem d'«Aquí Baix» (L'Altra Editorial) amb l'autora, Laia Viñas. A partir de la novel·la, xarrem de la Ruta del bakalao un moviment que ens fascina, l'amistat, la festa, fer-nos grans i, en definitiva, sobre la vida. Volem agrair-li a Daniel Frechina haver-se encarregat de la qüestió tècnica.

Què passa en els períodes en què no llegim? Hem convertit la lectura en una altra activitat més de l'espiral productivista actual? Llegim per reforçar la nostra identitat? El capitalisme de plataformes en ha furtat l'atenció i, per això, ja no sabem llegir com abans? Xarrem al voltant d'aquestes qüestions i, per fer-ho, recuperem l'assaig «No siguis tu mateix» d'Eudald Espluga (ed. Destino), amb traducció de Núria Parés. Per curar-nos dels bloquejos lectors ens endinsem en la novel·la «Los escorpiones» de Sara Barquinero (ed. Lumen), pura droga literària. Tanquem el programa parlant de poesia com a gènere recuperador de l'hàbit lector, i ens centrem en «Circuito cerrado de vigilancia» de Mayte Gómez (ed. cielo santo), EL poemari sobre internet. Si esteu llegint menys (o més) que mai, acompanyeu-nos en aquest viatge sanador que esquiva la bala de la tecnofòbia per poquet.

Escriure sobre la pròpia experiència és un exercici literari individualista i narcisista? Existeix això de "la literatura femenina"? Com ha estat la recepció per part de crítica i lectores d'aquest tipus d'obres? En aquest programa, ens endisem de ple en el gran mar que és l'escriptura del jo, practicada a més per dones, i ho fem acompanyades de Lidia Caro Leal a partir de la seua novel·la "Los años que no" i també d'altres dues obres que s'inclouen dins d'aquest gran gènere: "Nada" de Carmen Laforet i "Memòria de noia" d'Annie Ernaux.

Enregistrem aquest programa des del Teatre l'Artesana de Falset com a cloenda de l'edició 23-24 del 'Priorat en Persona', un projecte del Centre Quim Soler. En aquesta ocasió vos proposem un viatge sonor per la comarca del Priorat. Ens hi acompanyen els protagonistes de la darrera edició del 'Priorat en persona': Raquel Ricart, Ramon Mas, Àngel Burgas, Antoni Clapès, Xènia Dyakonova, Lucia Pietrelli, Josep Maria Llorens 'Jimi', Andrea Vallès, Ot Sabaté, Teix Fonts i Gabriela Leva. Escriptores, escriptors i adalils ens mostren, a través de la literatura i de les seues experiències personals, diversos racons d'aquest trosset de món que ens ha captivat. Aquest directe es va fer amb taquilla inversa per recaptar fons per a les llibreries de l'Horta Sud i la Ribera afectades per la DANA del 29 d'octubre de 2024.

Ens ajuntem per enregistrar un programa en directe amb motiu del desé aniversari de la Jove Muixeranga de València i parlem de cultura popular i del seu vesant més literari: les lletres del cançoner. Per fer-ho, comptem amb la participació de Mar Català, membre de la Jove Muixeranga de València; Lluís Benlloch, versaor; Trinidad Carballo, cantaora; i Carles Pascual, membre del grup musical Faixa. Amb totis ellis, parlem de ballar jotes davant d'un ordinador, de la vitalitat (o la vigència) d'algunes lletres, de la diferència entre "tradicional" i "popular" i molt més, tot això sempre citant les que més en saben: Vicent Torrent, les Postisses, Palmer o la revista Caramella, entre altres.

Episodi gravat en directe des de la llibreria La Repartidora (Benimaclet, València) per parlar amb Juanpe Sánchez sobre el seu assaig "Superemocional, uan defensa del amor" (ed. Continta me tienes). Analitzem com ha evolucionat el concepte d'amor al llarg de la història, des del materialisme marxista fins l'amor romàntic, passant per la fi de l'amor que en el present defensen autores com Illouz. Ens preguntem si baix el concepte "consum de cossos" s'amaga un nou tipus de moralisme. Parlem de les dives del pop i del paper que han jugat en la creació d'identitats queer i, a ritme de Lana del Rey, reivindiquem allò cursi, així com la nostra vulnerabilitat i interdependència.

Abordem un episodi sobre la literatura vinculada amb la memòria de la SIDA i l'activisme contra la serofòbia i l'estigma vinculat a la malaltia. Ho fem a través de les obres de Pedro Lemebel, Rafael Chirbes, Rebecca Makkai, Susan Sontag i Anthony Passeron i de la veu d'activistes i investigadors de la memòria LGTBIQ+ Les obres que hi apareixen són: - "Loco Afan", de Pedro Lemebel - "Els grans optimistes", de Rebecca Makkai (Ed. Periscopi) - "Los hijos dormidos", d'Anthony Passeron (Libros del asteroide) - "París-Austerlitz", de Rafael Chirbes (Ed. Anagrama) - "La SIDA i les seves metàfores", de Susan Sontag (Ed. Arcadia) - "Maricas malas", de Christo Casas (Ed. Paidós)

Com pot ser que el que ja no hi és seguisca ocupant tant d'espai? En este episodi parlem de l'absència amb Irene Klein, autora de "Les absències" (Ed. Bromera) i amb Sandra Monfort, que acaba de treure el disc "La mona". Establim un diàleg entre creadores, però també entre música i literatura, al voltant de les coses que hem perdut.

Estrenem 2024 conversant amb Mar Català, llibretera de La Repartidora. I ho fem en un programa diferent, una conversa variada sobre hàbits lectors, món editorial i literari i moltes coses més. Repassem algunes lectures que ens han agradat de l'any passat i que no havien tingut cabuda al programa i comentem els títols que estem esperant amb candeletes per este 2024.

Hem anat fins a Manacor a fer aquest directe gràcies a l'Escola Municipal de Mallorquí. Abordem el tema de les illes a través de la reescriptura dels clàssics. Des de les costes d'Itaca reinterpretades per Margaret Atwood fins a les de Mallorca. La història de la illa a través de La mar rodona, de Sebastià Perelló i de l'obra poètica de Guillem d'Efak.

Es poden contar històries de drogoaddicció sense caure en moralismes, ni romantitzant l'autodestrucció? La llengua oral té cabuda en la literatura? La realitat és un material literari vàlid? Són els premis literaris l'únic mitjà viable per a publicar literatura en català? En aquest capítol, intentem desgranar tots aquests interrogants a partir de la novel·la «Els dies bons» i ho fem acompanyades de la mateixa autora: Aina Fullana, en directe, des del Centre de Cultura Contemporània Octubre de València dins del cicle "La podcastera de l'Octubre" organitzat per Acció Cultural del País Valencià.

Són temps d'extrems. De sequeres i inundacions, de conflictes mediambientals i turisme de masses, i nosaltres tornem a Ràdio Godella amb un nou episodi dedicat a l'aigua. I ho fem, com sempre, des de múltiples perspectives literàries. Des de "l'Espanya submergida" de Detendrán mi río, obra de Virginia Mendoza publicada per Libros del K.O. i la memòria desapareguda al fons dels pantans anirem nedant a contracorrent de les novetats per parlar de la primera novel·la d'Irene Solà, Els dics, guanyadora del premi Documenta de l'Altra editorial l'any 2017. Enmig, ens apuntarem a un viatge en creuer de la mà de David Foster Wallace per qüestionar el model turístic de masses i la seua sostenibilitat. Submergiu-vos i acompanyeu-nos en aquest programa! Disfruteu-lo!

Nou episodi gravat en directe a l'IES Lluís Vives amb Gemma Martínez i Laura Bellver, coautores de "Venim de lluny. Història del feminisme al País Valencià" (Sembra llibres). En aquest episodi parlem de la relació entre literatura i feminismes des de diferents punts de vista. Des de l'assaig històric i la reivindicació d'una memòria feminista i obrera a la nostra terra fins a l'Argentina de Camila Sosa, autora que a la seua genial novel·la "Las Malas" (Tusquets) posa sobre la taula molts dels debats actuals que afecten als feminismes. També ens ocuparem del paper dels homes a aquest moviment de la mà de bell hooks i el seu "La voluntat de canviar", editat per Tigre de Paper. Agraïm al CEFIRE Plurilingüisme la seua convidà a fer aquest programa dins de les seues jornades de formació Coeduca. Jornades de lectures diverses en literatura infantil i juvenil.

En literatura, l’origen de classe, el treball, l’esgotament, la precarietat no només travessen el fet d’escriure, sinó que també són eixos temàtics dels textos (i paratextos) de les mal anomenades “noves veus” del sistema literari actual. Per a mostra, tres botons: "El power ranger rosa", "Consum preferent" i "Supersaurio", tres primeres novel·les publicades entre 2020 i 2023, en què els respectius protagonistes han hagut d’emigrar a Berlín per assegurar-se un sou, fan trajectes eterns en guagua per arribar a una feina que detesten o malden per trobar un punt d’ancoratge en una Barcelona turbocapitalista en què tot trontolla. Però són realment nous aquests temes en la literatura? És l’èxit precari un fenomen exclusiu del moment actual? O és que ara les creadores en parlen més? No serà que ens hem passat de rosca i ara és guai mostrar-se precari? En aquest programa, gravat en directe des de l'EOI València-Saïdia, intentem respondre totes aquestes preguntes a través de la literatura actual acompanyades per…

En aquest episodi Quim Ruiz, Lourdes Frasquet i Empar Puerto parlen des de Vila Gadea, a Altea, de l'escriptora valenciana Carmelina Sánchez-Cutillas. I no ho fan sols: la veu de l'actriu Marina Mulet i la guitarra de Rosario Centelles acompanyen tota aquesta dissertació desplegant els versos més significatius de l'escriptora, perquè Carmelina SC per sobre de tot va ser poeta. També s'hi parla de la construcció de la veu litèraria de l'obra de Carmelina Sánchez-Cutillas a través de tres arestes: gènere, clau nacional i classe i es lligen fragments de les seues cartes on escriu sobre la necessitat de ser reconeguda pels cercles literaris del moment i de la maternitat, entre altres coses. Per últim, es fa un poc de literatura comparada entre els principals tòpics literaris de la novel·la Matèria de Bretenya, un dels coming of age més universals de la nostra literatura.

Qui no ha sentit mai l’anhel d’escapar, de fugir, de viure altres vides per burlar el destí que sembla que se’ns haja assignat per nàixer en un indret concret del món? En els llocs on no passa res i les vides transcorren anodines, aquest desig es multiplica; si el context és opressiu, ofega i asfixia, marxar-se’n esdevé necessitat. És llavors quan, d’una manera o una altra, a l’horitzó es perfila la promesa d’una vida millor. Aquest desig també té presència en la literatura i en aquest capítol explorem eixes ànsies d’esperança a partir de les obres "Brodats" de Marjane Satrapi; "Tostonazo" de Santiago Lorenzo i "Facendera" d'Óscar García Sierra. Tanquem, així, la trilogia que hem construït amb els nostres anteriors capítols "Mons possibles" i "Fa calor".

Per fi podem compartir-vos el programa que vam gravar a Benlloc amb motiu del primer aniversari del projecte Malaerba. Ja venen els primers freds, però notem com mai els efectes de l'emergència climàtica i, en general, FA CALOR. En aquest episodi abordem els canvis en el clima des de la literatura a través de les obres de Gustavo Duch (Pol·len edicions), del compendi de relats sobre canvi climàtic "Estío" (edicions Episkaia) i del poemari "Los planetas fantasma", de Rosa Berbel, editat per Tusquets. Tot això, amb la millor companyia possible. Ens acompanyen Alba Cebrian, de Malaerba i Roger Jover, de Mas del Potro. Esperem que puguem encomanar-vos l'alegria amb que vam fer aquest programa. Gràcies a totes les que vau vindre!!!

En el capítol de hui imaginarem mons possibles en este món que sembla abocar-nos cada dia més cap a la desesperança. Parlarem del llibre "Utopia no és una illa", de Leyla Martínez (ed. Episkaia) per recorrer el concepte d'utopia al llarg de la història i pensar per què en un context com l'actual, ene que el neoliberalisme es presenta com l'única opció possible. Cal que mirem al passat amb nostàlgia o serem capaços d'imaginar noves possibilitats? Sense nostàlgia, mirarem al passat -en concret a una abadia del segle XII- per veure com una comunitat de monges construeix una cosa semblant a un lloc on voler viure. Ho farem amb Màtrix, de Lauren Groff, recentment editat per l'Altra editorial. Per últim, viatjarem cap al futur per comprovar els potencials de la ciència ficció en la construcció de possibilitats de futur. Ho farem amb tot un clàssic, un best-seller: Els desposseïts d'Ursula K. Le Guin. Senyeu-vos i amarreu-se els cinturons, que salpem cap a la possibilitat de construir nous mons!!!

Vos deixem el segon episodi d'aquesta temporada, gravat en vespres de Tots Sants i front a una gernació de persones des de la plaça de l'Ajuntament de València, en el context de la Plaça del Llibre. En ell parlem de la mort amb una convidada d'excepció: la Núria Bendicho, autora de l'elogiada novel·la Terres Mortes (Anagrama ed.). FALTAR és com les valencianes anomenem a morir. Una mena d'eufemisme propi de senyora major que ens encanta i que fem nostre. A partir d'ací i resseguint l'argument de la novel·la Terres Mortes parlem sobre el morir hui dia front a la mort en les societats tradicionals, sobre la presència de la mort a la literatura o a les cançons, de modernisme, de Víctor Català i de tots eixos personatges grotescos que tant ens van taller l'alè a la literatura de la Núria Bendicho. Senyeu-vos, que comença GENT RÀNDOM!

Comencem nova temporada, i ho fem tornant a casa desprès de la nostra gira intercomarcal, tornem a Ràdio Godella. L'estiu acaba, però tot final és sempre també l'inici d'una altra cosa, i en setembre l'energia motivadora de la rentrée mos arrossega. PRINCIPIS I FINALS és un episodi on ens hem lliurat a les nostres obsessionetes literàries. Parlarem de la possibilitat o no de la maternitat (un principi o un final?) a través de Distòcia, la novel·la de Pilar Codony que es va endur el darrer premi Documenta que cada any entrega L'Altra editorial. Lourdes ens parlarà de l'autor que, segons ella, fa els millors principis i finals de novel·les: Alejandro Zambra (Anagrama). Si heu eixit últimament de festa per Benimaclet és possible que ja vos haja pegat la xapa amb esta obsessió de la casa. Per últim, Empar ens durà al món simbòlic de Mirall Trencat, obra clau de la nostra benvolguda Mercè Rodoreda (Club Jove Editor) per parlar del final d'una nissaga barcelonina i d'algun que altre aspecte de la nostra diva que…

Ja està ací el programa més esperat: HAY UNA CARTA PARA TI, l'episodi sobre literatura epistolar on comptem amb la participació de Pol Guasch, autor de Napalm al cor i el nostre crush. En aquesta ocasió gravem en directe des de la Repartidora envoltats de moltes amigues i amics, en un ambient semblant a una boda. Parlem, per suposat, de Napalm al cor amb el seu autor, posant el focus en eixes cartes que el protagonista escriu a Boris i on trobem les parts més íntimes de la novel·la. Farem apologia epistolar a través dels textos de Vivian Gornick i, per últim, repassarem la relació entre Virginia Woolf i Katherine Mansfield a través de la correspondència i les anotacions que feien als seus diaris personals. Disfruteu d'aquest episodi, que per nosaltres ha sigut molt especial!

A l'Odissea, els déus parlen amb "paraules alades", que llancen com a fletxes, que volen i es claven. Paraules d'un món oral que l'escriptura va fixar i estandarditzar. En el programa de hui ens posem clàssics per parlar dels orígens d'eixa màgia, d'eixe poder que va ser l'escriptura, i ho farem amb l'assaig d'Irene Vallejo "L'infinit dins d'un jonc" (Columna) i la novel·la "Junil a les terres dels bàrbars", de Joan-Lluís Lluís (Club Editor). No faltaran les referències al postureig literari i a Ovidi, el primer aliade de l'antiguitat. I si parlem sobre el procès d'escriure, fem-ho també a través de les veus -o les lletres, millor dit- de dues peses pesades de la literatura: Montserrat Roig i Elena Ferrante. La primera va escriure "Digue'm que m'estimes, encara que siga mentida" (Ed.62), el llibre més subratllat de la història per Lourdes, on reflexionava sobre aquests procés creatius. La napolitana ja sabeu que està entre les nostres autores fetitxe, i recentment La Campana ha publicat "Als marges", un…

Nova parada de la nostra gira primavera-estiu! En esta ocasió actuem en directe des de la UA, a les jornades "Primavera musical" organitzades pel servei de llengües. Buscant la connexió entre la literatura i les cançons ens adonem que Bad Bunny, s'hauria dut molt bé amb el Tirant lo Blanc, perquè al remat els temes de les seues cançons, l'amor carnal, la seducció, eixe cavaller imperfecte i travessat d'issues, no se'n va tant del soft-boy que Benito representa al seu últim disco. Amor, desamor... ai, quanta tristesa ens envaeix a voltes! I que bé senta posar-se música trista i plorar a un racó. En el gènere de la música trista, cap altre disco mai no ens desgarrarà tant com el Coral Romput de l'Ovidi Montllor, musicant a Vicent Andrés Estellés. De música trista a música moerna, no podem deixar de parlar de la música prefe del nostre alumnat: el trap. Ens preguntem, ser de calle és el mateix que ser de carrer? i ser de poble? En Max Besora i en Borja Bagunyà ens guiaran a través d'estes preguntes amb el seu…

En aquest episodi, gravat en directe des de la Fira Cursiva de Xàtiva, parlem d'un temazo universal: CRÉIXER. Abordem a partir de diferents lectures del gènere coming-of-age el tema de fer-se gran, les primeres vegades, les situacions de pas entre diferents fases vitals i com això s'ha vist reflectit tant a la ficció com a les nostres pròpies vides. A través de "El quicio" d'Elisa Victoria (ed. Bruguera) pensem en la pubertat i les preocupacions de l'adolescència, "Las chicas no lloran", opera prima de l'argentina Olivia Gallo (ed. Alpha Decay) ens serveix per parlar sobre la joventut i alguns dels seus moments traumàtics, mentre que "El món es torna senzill" de la mallorquina Laura Gost (ed. Empúries) ens permet tenir una visió completa des de la seua adolescència fins el primer fill de la protagonista. Tot això, amanit de reflexions sobre les lectures obligatòries de l'institut o l'evolució dels personatges femenins a la ficció. Disfruteu d'aquest Gent Ràndom! Un podcast de Radio Godella i de la Xarxa…

A banda d'un podcast literari i vital, Gent ràndom passa a ser durant estos mesos un programa itinerant. Estrenem gira des del CSO El Molí de Potries (la Safor) i ho fem acompanyades pel millor públic. Gràcies a la gent Per l'horta de la Safor per convidar-nos, col·laborar del episodi i contar-nos la problemàtica de l'ampliació de la CV-60. Si el bot Chirbes de Twitter ha fet que els teus darrers mesos siguen més decadents, este és el teu programa! Comencem la tertúlia definitiva sobre Rafael Chirbes, cronista oficial dels anys del boom immobiliari i la posterior crisi econòmica, retratiste d'un paisatge mutilat a base de ciment i venut al turisme al que sembla que ni tan sols hui en dia es vol renunciar. La segona part del programa ens posem optimistes per comentar l'altra cara de la moneda. Si Chirbes retrata la pèrdua de la memòria continguda al nostre territori, Joan Pellicer i María Sánchez fan just el contrari: rescatar-la, valoritzar-la. Si el primer posa en valor un món tradicional que ja als anys 80…

ESTEM CANSADES, és una cosa que diem al principi de cada episodi, i ja tocava fer-ne un programa. A través de diferents lectures ens cagarem un poc en el món laboral i en la fatiga crònica que vivim en estos temps que corren de tardocapitalisme. "Algo temporal", de l'escriptora novaiorquesa Hilary Leichter (editorial Alpha Decay) ens narra de manera surrealista les aventures d'una treballadora temporal que anirà de faena en faena aspirant al bé més preuat: L'ESTABILITAT. No sabem si l'aconseguirà o no, però ens servirà d'excusa per parlar de precarietat i del ritme trepidant de la vida contemporània. L'assaig d'Eudald Espluga "No seas tu mismo", publicat recentment per Paidós, ens servirà per enquadrar teòricament este cansament que sentim cada dia als ossos. No, amiga, no ets tu, sinó el capitalisme. Per últim, veurem quina alternativa a aquesta fatiga ens aporta la novel·la "El meu any de repòs i relaxació", d'Otessa Moshfegh (Angle editorial): Què passaria si ens tancàrem un any sencer a casa per no fer…

Desprès de la festa que va suposar el darrer programa, l'episodi de hui és la ressaca. Canviem el to per parlar del desarrelament. Aquest tema ens travessa personalment a tots i totes nosaltres, joves que rodem d'ací cap allà en aquest Erasmus perpetu que ens imposa la precarietat i els temps líquids. Abordem aquest tema des de diferents llibres i punts de vista. A través de l'autobiografia de Maria Teresa León a "Memoria de la melancolía" (ed. Renacimiento) recorrerem l'exili que va marcar tota una generació i la seua literatura. Viatjarem a a Amèrica Latina per parlar de qui busca les seues arrels i troba ferides i conflictes, talment com passa a "Huaco Retrato", l'obra de l'escriptora peruana Gabriela Wiener editada recentment amb gran èxit per Literatura Random House. Des del Perú caminarem fins el sud del continent fins al "fin del mundo, comienzo de todo": Ushuaia, la ciutat més austral d'Argentina, on es troba una sèrie de personatges vinguts d'arreu del món per explicar les seues històries amb una…

Com és d'important generar relat, i quin bon moment per fer-ho són les festes, la celebració de l'alegria comuna i la dissolució del jo en el ball col·lectiu. Els Whatsapps al matí següent rememorant els millors moments i dient-nos com ens volem i què importants som les unes per les altres. Ha costat fer aquest programa sobre LA SANTÍSSIMA FESTA per la situació covidiana actual i les ganes que tenim de perrejar i refregar-nos les unes contra les altres, però ací estem, posant-vos la mel als llavis en un programa molt coral i musical, amb grans temazos i, per suposat, grans llibres. La ruta festiva a la que vos convidem comença amb "En extasis. El bakalao como contra cultura en España", del periodista valencià Joan Oleaque, editat per Barlin Libros, on rememorarem la ruta del bakalao i com València va ser puntera en l'escena musical com no mai no ho havia estat, al menys des de la Renaixença. Seguirem la festa a les raves de París, on ballarem amb "Vernon Subutex" als plats, celebrant l'edició en valencià del…

En aquest episodi abordem un dels temassos que ens travessen de dalt a baix: la família. Refugi o font de violència? Hi ha tantes famílies com personetes i en este capítol intentarem fer una aproximació a la història d'algunes d'elles. Farem, en tot cas, un homenatge a les nostres ueles, a les nostres mares, però també a les famílies dissidents que transgredeixen l'heteronorma. A través de les pàgines de "Estamos todas bien", de Ana Penyas; "Ama", de Jose Ignacio Carnero i "Els argonautes", de Maggie Nelson, intentarem aproximar-nos a la qüestió de la família des de diferents punts de vista, emocionant-nos i qüestionant, agraint i reflexionant. Perquè la família és complexa i, com acostuma a dir-se, al remat la família és fer-se.

Què mos passa, valencianes? Què mos passa que quasi tota l'obra de Carmelina Sánchez-Cutillas, considerada millor escriptora valenciana del segle XX, resta encara inèdita o descatalogadíssima? Què li passa a la nostra escena cultural, tantes voltes instal·lada en l'autocomplaença? Som capaços d'eixir del comboiet i el #paellachallenge? Partint de les anomalies del nostre sistema literari, en este episodi repassem el nostre mundillo editorial, i ho fem acompanyats per Mercè Pérez, editora de Sembra Llibres, i per Carles Fenollosa, escriptor de Narcís o l'Onanisme, novel·la amb que va guanyar el primer premi Lletraferit de l'editorial Drassana. Per suposat, parlarem de Matèria de Bretanya, de Ferran Torrent, del fenomen Noruega i de la nostra autoestima com a poble. Un programa en el que intentem obrir alguns melons de tot l'any, encà que sense ferir massa sensibilitats i tot ben concentraet en una horeta, des de Radio Godella. Disfruteu-lo!